El Boig és un arcà molt especial. És la carta número 0, la podem col·locar al principi o al final: el personatge es dirigeix a un lloc i alhora ve d'un altre. Quan comprenem aquesta idea, podem començar a veure El Viatge del Boig com un cicle que es repeteix. Com afirma Rachel Pollack a Seventy-Eight Degrees of Wisdom, el Boig ens ensenya que la vida és simplement una dansa contínua d'experiències.
Si agafem aquesta carta de la baralla She Wolfe Tarot, observem un paisatge dinàmic, en el qual una lloba sembla dirigir-se cap a un espai còsmic -un forat cap al "Buit" com afirma la seva autora Devany Amber Wolfe- i sense deixar de mirar-nos fixament. D'altra banda, a la baralla The Gentle Tarot veiem un petit salmó dirigint-se també cap al desconegut, i al Tarot of the Holy Spectrum veiem una dona fent un pas cap al buit amb la intenció d'assolir l'infinit. Són imatges molt diferents, però totes tenen alguna cosa en comú: semblen fotografies preses en un instant precís, com de suspensió, just abans que passi una cosa important. No representen estats fixos, sinó transicions en què la identitat és indeterminada, l'esperit totalment lliure i el posicionament en qualsevol estructura social està en suspensió. Res, encara, ha estat realment decidit o establert, perquè no és la voluntat del Boig. Pot ser potencialment tot i alhora res, i aquí resideix la bellesa del que anomenem "estat liminal". Donald Kalsched, al seu llibre The Inner World of Trauma, escriu que, segons Jung, el Boig personifica l'arquetip de l'Entabanador, que canvia de forma i creua totes les fronteres, fins i tot les establertes per separar els déus dels homes.
Si volem començar una relació amb l'art del Tarot, familiaritzar-nos amb la carta que millor simbolitza la capacitat de deixar-se portar per l'espontaneïtat és un bon començament. El Boig ("Le Mat") té el seu origen etimològic en l'arrel indoeuropea men- (estar mentalment excitat), de la qual procedeix tant la paraula "mania" (bogeria mental) com "màntica", l'art de la profecia. Segons Ronald Decker, no és rar trobar cultures a tot el món on la bogeria estava relacionada amb el coneixement sobrenatural, el que Plató anomenava "bogeria divina". Així, en l'Antiguitat, xamans i profetes eren venerats pel seu poder, però també marginats per la seva excentricitat. Com l'Arlequí teatral, ni serf ni amo, sempre entre dos mons (i amb una enorme capacitat per entendre'ls) però condemnat a una vida del que avui anomenaríem "outsider".
Podríem caure en la temptació de considerar el Boig com un "pont entre dos mons", però això no seria del tot exacte ja que, com dèiem al principi, el Boig no té necessàriament una funció fixa. És una ànima lliure, no està obligada a connectar, ni a explicar, ni a aclarir. Seria més encertat veure aquesta carta com una invitació a connectar amb nosaltres mateixos, a emprendre i a repensar el nostre propi món. Esmentant de nou Decker, "el Boig és la persona prou insensata com per fer un pas al capdavant i començar la recerca mística".
